Abril - La cultura

Tradició i Cultura

Quin és el límit, la diferència entre tradició i cultura? Totes les tradicions formen part de la cultura? Haurien d'estar-hi totes incloses? Aquestes són unes preguntes que us formulem després d'haver estat una setmana publicant i treballant aquest tema. Hi ha algunes tradicions (i no cal anar gaire lluny per trobar-ne uns quants exemples) que simplement són cruels, despiadades, sense sentit, antiquades i ofensives.

 La matança del porc per exemple és una tradició que en la seva època tenia sentit (i en el context de l'època en la que es va començar a fer es pot entendre aquesta violència gratuïta). Un altre exemple és la ablació del clítoris practicada a la majoria de països del nord-est i del centre d'Àfrica (consisteix en extripar el clítoris amb medis quirúrgics, normalment acompanyada de la mutilació de part dels genitals externs femenins a fi d'evitar sentir plaer sexual, que les dones puguin arribar verges al matrimoni i en mantinguin la castedat després. Les dones no sotmeses a aquesta mutilació són considerades impures i poden arribar a ser rebutjades en les cultures on s'hi practica). I com aquestes anomenades anteriorment n'hi ha moltes d'altres de tradicions salvatges, i no hauria de ser així, no té cap mena de sentit progressar com a societat en alguns aspectes però en canvi quedar-se estancats en altres aspectes. 

Salutacions i fins aviat

 Feliç Sant Jordi

Sovint es parla de l’amor com allò que dóna sentit a les nostres vides. Cançons, pel·lícules, llibres... Fins i tot hi ha dies dedicats a l’amor.

Nosaltres a Catalunya com a tradició sempre hem celebrat St. Jordi, el patró dels enamorats. I això és aquest dimecres, 23 d’abril.

Les roses, els llibres i les senyeres ocupen els carrers i places al nostre país. Parelles agafades de la mà, dones sostenint roses i homes amb llibres, destil·lant felicitat, i nens indecisos a l’hora d’escollir el seu proper conte.
Tots coneixem el llibre del drac i la princesa, i el cavaller St. Jordi.
Tots hem tastat alguna vegada alguna cosa semblant a l’amor. Tothom somia en l’amor!
En general, en la nostra cultura ningú es planteja avui dia viure amb algú per qui no senti res.
Però no fa tants anys, els matrimonis concertats eren la manera corrent de celebrar els enllaços. Els contraents no tenien la llibertat d’escollir amb qui es volien casar. No s’esperava començar el matrimoni per amor, sinó que s’esperava que la responsabilitat i la devoció creixessin dins la unió a mesura que el matrimoni progressava amb el temps.
Aquí tenim pràcticament absolts els matrimonis concertats, és més, els matrimonis blancs es consideren frau de llei.
Però... En països com l'Índia, Xina, Japó, algunes parts d'Àfrica i el món àrab els matrimonis arreglats són molt comuns. Aquestes unions preserven l'ordre i creen estabilitat entre les famílies. A més, són molts els països on es veu una gran diferència d’edat entre els contraents, això denota l’interès econòmic i social que hi ha al darrere.
Així doncs, avui en dia en la cultura occidental no valorem el fet de poder escollir amb qui compartir les nostres vides, i sembla que no, però aquest és un dels ingredients per ser feliç.

Les mutilacions...

 

McCultura

També conegudes com "dones de coll llarg" pertanyen a una minoria ètnica de Birmània que segueixen una vella tradició que consisteix en anar envoltant-se el coll amb diferents anells de llautó a partir dels cinc anys per tal d'embellir-se.

Segons alguns estudis científics, aquest adorn acaba esdevenint imprescindible per a la supervivència d'aquestes dones, però cal dir que és una decisió que prenen les dones i se senten contentes seguint aquesta pràctica.

Aquesta ètnia, però, permet que els homes puguin castigar les dones si han comès adulteri obligant-les a treure's els anells com a càstig, fet que sol provocar-los un desnucament o asfíxia. Les padaung també serveixen com a atracció turística a Birmània. Què n'opineu?

Espanya, el país del Gin Tonic...

La ceguera del radicalisme